El 55% de les vivendes iniciades ja es construeixen fora de Barcelona

0

Font: El Periódico

Les comarques metropolitanes concentren la producció més elevada d’obra nova i també més oferta

Barcelona manté un pes específic en la producció de vivenda de Catalunya, malgrat que les queixes del sector insisteixen que pràcticament no hi ha terreny per construir. Però la realitat és que l’aportació al conjunt de la producció de cases tendeix a disminuir. La falta relativa d’oferta i la pujada de preus que comporta una producció insuficient han provocat un desplaçament de les noves promocions fora de la capital catalana. De fet, el 55% de la nova edificació es concentra a les comarques que envolten Barcelona. És a dir, el Barceloní, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Si s’hi afegeix la quarta corona, que inclou poblacions com ara Igualada i Manresa, la llicències s’acosten al 60% del total de Catalunya.

Segons les dades del 2018 de vivendes iniciades de l’Agència Catalana de l’Habitatge, de la Generalitat, aquestes comarques comptabilitzaven 8.000 noves cases en procés de construcció a finals del passat exercici, gairebé el 60% de les 14.000 que eren en edificació a tot Catalunya. Només les comarques de Girona (Empordà, La Selva i Gironès) poden competir, en un segon pla, quant a producció amb les comarques de l’entorn barcelonès, que, de fet, concentren el nucli poblacional més gran de Catalunya i, per tant, també la demanda.

Més producció individual

Individualment, Barcelona, amb 2.203 pisos en procés, és la ciutat catalana amb més producció, però suposa només el 14% del total, malgrat que es tracta d’un bon any per a l’edificació a la capital catalana. No obstant, per a l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), pot tractar-se del “cant del cigne”, si es considera que l’entrada en vigor de la modificació imposada per l’Ajuntament de Barcelona que obliga els promotors a incloure un 30% de vivenda protegida en les seves noves promocions va accelerar la demanda de llicències a finals del passat exercici, cosa que, en certa mesura, ja s’ha traslladat a la nova producció, però augura un futur amb més escassetat.

“Encara no tenim dades de l’any, però es percep, per la informació que tenen els nostres associats, que el nombre d’edificacions amb aquest estàndard (30% de VPO) és mínim. Estem segurs que les llicències aniran a la baixa durant aquest any”, ha comentat Marc Torrent, director general de l’APCE. Els promotors recorden que, quan es va aprovar la mesura, el grup socialista al consistori va demanar la constitució d’una comissió de seguiment que permetés saber el que pass en el mercat amb aquesta mesura, “per poder corregir si es produeixen problemes”, explica Torrent. Aquesta comissió que reclamen els promotors no ha arribat a constituir-se, però no impedeix que les expectatives del sector sobre aquesta nova producció siguin mínimes.

Coincidència amb l’oferta

Les dades de la nova edificació reprodueixen la mateixa tendència que les de l’oferta en el mercat –totes les vivendes que es troben a la venda, majoritàriament ja construïdes– de Catalunya. Segons l’últim informe de la patronal del sector sobre la situació del mercat català el 2018, el nombre més elevat d’unitats a la venda a Catalunya es trobava en les tres corones metropolitanes, considerant que la tercera corona inclou els municipis de Castelldefels, Granollers, Martorell, Mataró, Rubí, Sabadell i Terrassa.

Segons aquest estudi, a finals de l’any passat hi havia 1.214 promocions d’obra nova, amb un total de 5.813 vivendes i un clar desequilibri territorial en l’oferta existent. Mentre que als 23 municipis de més de 50.000 habitants es localitzaven en tots promocions, aquesta presència es redueix en paral·lel al nombre d’habitants. La ‘taca d’oli’ que descriu el procés de maduració del sector immobiliari queda constatada en l’evolució de l’oferta cap a les grans poblacions pròximes a la capital.  I és que en aquests moments la taca s’estén per les quatre corones metropolitanes. A més de raons polítiques (30%), s’han de considerar també les tècniques. “L’àrea metropolitana és el mercat que té una proporció de terreny més extensa per construir, i per això la producció d’obra nova es concentra en aquestes comarques”, explica Torrent. Barcelona, per la seva banda, és la que registra més activitat en rehabilitació.

Preus i terreny, atractius de la segona corona metropolitana

Tot i que la major part de la nova producció es concentra a les poblacions metropolitanes, la seva evolució no és exactament igual en tots els municipis. “Dins del Vallès hi ha diverses situacions, a Terrassa, Sant Cugat i Rubí…”, explica Joan Planas, de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa. Les dades disponibles, no obstant, apunten a un increment evident en la producció durant l’any passat respecte a l’anterior. “A Terrassa, es van sol·licitar 785 llicències per a la construcció de noves vivendes. Respecte a l’exercici anterior, en el qual només se’n van demanar 371, suposen un increment del 116%”, precisa Planas. S’ha de destacar la progressió des de l’any 2014, que va ser el més negatiu en la sol·licitud de llicències, només 15.

Planas precisa que en aquest moment a Terrassa, com que molts petits promotors es limiten a construir o rehabilitar integralment vivendes unifamiliars, unes 65 corresponen a aquesta modalitat i la resta a plurifamiliar (blocs de pisos). L’increment de la producció en poblacions com Terrassa es deu al fet que la ciutat és “receptora de població procedent de Barcelona i el seu entorn, perquè ofereix unes condicions de mobilitat eficients i té uns preus molt més baixos que Barcelona”, explica.

En aquest sentit, el Barcelonès, però especialment Barcelona, té un problema de terreny i preus: “Expulsen ciutadans tant per adquirir vivenda com per llogar-la”, diu. El lloguer mitjà del 2018 va ser en aquesta població de 560,85 euros al mes i va representar un increment respecte al 2017 del 6,68%, tot i que en els últims cinc anys els preus han pujat un 27%.

Planas considera que aquesta tendència es mantindrà al llarg d’aquest any. “Les reserves de terreny a efectes de VPO establertes a Barcelona seran un factor més –no decisiu, segurament– perquè els promotors barcelonins surtin a altres zones a edificar”.

Comparteix:

Envia·ns un comentari