Els pisos buits hauran de tributar

0

Font: Ara

El TC dona la raó a la Generalitat i tomba el recurs que va imposar Rajoy contra l’impost català

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la legalitat de la llei catalana que permet a la Generalitat cobrar un impost pels pisos buits en mans de “grans tenidors” com bancs, empreses i fons d’inversió. L’alt tribunal, que el setembre del 2016 ja va aixecar la suspensió cautelar de la norma, ha tombat el recurs que hi havia presentat en contra l’abril d’aquell any el govern de Mariano Rajoy amb l’opinió favorable del Consell d’Estat, segons va avançar ahir el digital El Español i van confirmar a l’ARA fonts del Constitucional.

En una resolució acordada per unanimitat, la sentència determina que la norma catalana és constitucional i tira per terra els arguments del PP. L’executiu de Mariano Rajoy considerava que la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica atemptava contra la llei estatal, que ja grava els pisos buits amb un recàrrec en l’impost sobre béns immobles (IBI). Sostenia que no es poden duplicar gravàmens sobre una mateixa cosa, en aquest cas un habitatge.

La resolució del TC deixa clar que la llei catalana no suposa un doble gravamen inconstitucional. L’impost als pisos buits que pertanyen a grans corporacions “és un incentiu perquè es posin més pisos al mercat”, apunten fonts jurídiques coneixedores de la sentència, que encara no s’ha fet pública.

La Generalitat va recaptar amb aquest impost 16,3 milions d’euros el 2018 i 18,4 milions el 2017. Són xifres modestes, però l’objectiu del gravamen està més orientat a dinamitzar el mercat immobiliari per ampliar l’oferta i reduir preus que no pas a recaptar. Si als bancs els costa diners tenir milers de pisos buits, el més lògic és que es posin les piles per vendre’ls o llogar-los. De fet, la intenció del Govern és poder adquirir pisos buits a preus assequibles per poder oferir-los com a lloguer social “per als col·lectius més vulnerables”. I també que siguin els mateixos bancs o promotors els que els posin directament al mercat com a lloguer social.

La Generalitat va anunciar el 2013, aleshores sota el govern d’Artur Mas, la intenció de posar en marxa la mesura seguint el model que havia implantat França amb molts bons resultats: en cinc anys s’havien reduït un 40% els pisos buits. Finalment es va aprovar el 2015. La Generalitat estimava que l’impost permetria recaptar entre 13 i 25 milions d’euros cada any, amb una mitjana per pis d’entre 850 i 1.650 euros, xifres que s’han complert durant els primers anys de funcionament de la llei.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va felicitar per la decisió del TC i va subratllar que la norma catalana és una llei “moderna i avançada al seu temps”. Calvet va explicar que el Govern dedica els diners recaptats amb l’impost a polítiques actives d’habitatge. “El govern de Rajoy va qüestionar la llei primer perquè ens ho qüestionaven tot i després perquè no van entendre com era d’avançada aquesta mesura”, va destacar ahir el conseller. Calvet també va anunciar que la Generalitat prepara un decret llei de mesures urgents per fer front al dèficit de pisos de protecció pública de lloguer i per fomentar una moderació dels preus de l’habitatge de lloguer.

La sentència de la llei catalana arriba després d’una altra decisió recent del TC, del novembre del 2018, que establia doctrina sobre la duplicació d’impostos. El cas feia referència a l’ecotaxa d’Extremadura, un impost mediambiental que el govern autonòmic grava a les instal·lacions de les companyies elèctriques i que se suma a la taxa que les empreses que produeixen electricitat han de pagar als ajuntaments en concepte d’activitats econòmiques. Tant el govern espanyol com les elèctriques van acudir al Constitucional perquè ho consideraven una doble imposició.

El TC va establir que es considera constitucional la doble imposició si es compleix una condició: que es gravi l’impost per fets imposables o circumstàncies de naturalesa diferent. En el cas extremeny, l’ecotaxa grava per la petjada mediambiental de les instal·lacions de producció d’energia, mentre que l’impost d’activitats econòmiques grava el benefici econòmic.

En el cas català, l’IBI grava la titularitat d’un habitatge, mentre que la taxa als pisos buits s’aplica pel fet de no tenir-los ocupats. Són fets de naturalesa diferent i així ho reconeix, per unanimitat, el TC. Ara que l’alt tribunal espanyol ha determinat que és constitucional duplicar la imposició en alguns casos, les sentències dels impostos de Catalunya i d’Extremadura obren la porta a fer que altres governs autonòmics posin en marxa nous gravàmens.

Comparteix:

Envia·ns un comentari