Més de 116.000 famílies esperen un pis protegit a Catalunya

0

Fuente: La Vanguardia

El 2017 es van començar només 1.057 habitatges públics i se’n van acabar 1.358, tots a Barcelona

Un total de 116.365 famílies han sol·licitat un habitatge protegit a Catalunya. En set anys gairebé s’ha doblat el nombre de peticions sense que hi hagi hagut el mateix increment en la producció d’aquesta classe de residències, que, en aquest mateix període, s’ha alentit i és poc més que testimonial: l’any passat només se’n van començar 1.057.

El problema habitacional que tenen determinades poblacions amb una creixent demanda i amb una baixíssima oferta assequible es veu perjudicat per l’increment dels preus tant de compra com de lloguer que hi està havent els dos últims anys. Les dificultats d’accés a l’habitatge es van agreujar durant l’esclat de la bombolla immobiliària, i la recuperació econòmica no ha aconseguit revertir aquesta situació. Un reflex d’aquests obstacles l’aporta l’informe del primer trimestre del 2018 del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit, que gestiona la Generalitat, i a Barcelona el Consorci de l’Habitatge, que xifra en més de 116.000 les sol·licituds que esperen optar a un pis protegit. És una xifra rècord, a què no s’havia ar­ribat en cap moment des que es va crear aquesta llista d’espera.

L’increment constant de sol·licitants en el registre contrasta clarament amb el lentíssim ritme de construcció d’habitatge protegit a Catalunya. Segons dades del mateix Departament de Territori, l’any passat es van acabar 1.358 pisos protegits. Tots, exceptuant-ne dos de la demarcació de Tarragona, es van alçar a Barcelona. En efecte, no es va edificar cap promoció d’aquest tipus a la resta de demarcacions. En canvi, es van construir 6.892 habitatges lliures a tot Catalunya, i la demarcació de Barcelona també va ser la que va registrar una producció més gran.

Si s’analitzen els números de les residències començades durant el 2017, les 1.057 esmentades, s’adverteix una lleugera millora respecte a l’any anterior. Tot i això, les xifres queden molt lluny dels més de 10.000 habitatges públics que es van començar a edificar el 2008.

Mentre la construcció d’habitatge públic torna a arrencar tímidament, a Barcelona hi ha 89.657 unitats de convivència que esperen un pis de protecció, a Tarragona 12.148, a Girona 9.683 i a Lleida 4.877. L’informe elaborat per la Generalitat fa a més una radiografia del perfil de les unitats de convivència que sol·liciten aquesta tipologia de residències. El grup d’edat més nombrós és el que correspon a la franja entre els 35 i els 65 anys, que representa un 61% dels sol·licitants. També hi són representatius els menors de 35 anys, que són un 30% del total de sol·licitants.

Una altra de les dades que aporta aquest informe desmitifica algunes de les llegendes urbanes que corren pels municipis sobre la immigració. Un 26% dels sol·licitants (prop de 31.000 famílies) pertanyen a altres països, respecte a un 71% d’origen nacional. Per sexe, predominen els inscrits masculins, un 51,7%, enfront dels femenins, un 48,3%.

Per a la inclusió en el Registre de Sol·licitants cal complir una sèrie de requisits econòmics, i qualse- vol variació pot suposar sortir d’aquesta llista. Així doncs, un 50% de les famílies acrediten ingressar menys d’un 0,93% de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), és a dir, aproximadament entre 7.500 i 10.100 euros anuals per persona en funció de les zones). Un 41% ingressen entre un 0,93% i un 2,23% de l’ IRSC, i només un petit percentatge de sol·licitants (9%) superen aquest barem d’ingressos.

Les preferències en la tipologia d’habitatge són una altra de les qüestions que cal tenir en compte. Els habitatges protegits que es construeixen a Catalunya es destinen ara gairebé exclusivament al mercat de lloguer. L’objectiu fixat tant per la Generalitat com pels ajuntaments és disposar d’un parc públic d’habitatge de lloguer. La llei de l’Habitatge del 2007 fixava l’horitzó del 2029 per aconseguir aquesta meta. Ara les administracions veuen amb preocupació els pisos protegits que es van vendre i que estan a punt d’esgotar la protecció pública. L’Ajuntament de Barcelona calcula que el 2048 s’haurà desprotegit un 88% dels habitatges en relació amb el parc públic del 2009. D’aquí uns anys podran ser venuts pels propietaris, que els van adquirir a un preu avantatjós.

Segons l’informe, un 91% dels sol·licitants preferirien una residència de lloguer amb opció de compra; és a dir, habitatges que, passats uns anys, es puguin adquirir i de què el llogater pot passar a ser-ne el propietari legal, un fet que demostra que la cultura de la propietat encara està molt arrelada. També s’hi comptabilitza un 23% que optarien directament per la venda i un 36% pel lloguer. Només un 5% dels sol·licitants prefereixen un pis amb dret a superfície, una modalitat que es va començar a estendre per les ciutats els anys de la crisi. Es compra l’habitatge per 75 anys, encara que la titularitat del sòl continua en mans de l’administració. Transcorregut aquest període, la propietat de l’habitatge passa a l’administració.

Mentre el problema habitacional s’enquista, les administracions busquen fórmules i recursos per incorporar més habitatge públic i corresponsabilitzar en aquesta missió el sector privat. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, proposa ampliar la zona de tempteig i retracte –prioritat en les adquisicions de pisos, finques o terrenys– a tot el terme municipal. També ha aprovat d’entrada una iniciativa que obliga els promotors a destinar un 30% de l’obra nova o grans rehabilitacions a pisos públics. Aquesta mesura ha topat amb les reticències del mateix sector, que considera que hi ha altres vies per ampliar el parc públic d’habitatge. Aquesta obligació aportaria anualment, si el ritme de la construcció de l’habitatge lliure es manté, només 330 residències al parc públic.

Comparteix:

Envia·ns un comentari